Grimpar, a part de ser atractiu, té alguna cosa de màgic. És com un retorn als avantpassats més llunyans, als homínids que es movien amb les quatre extremitats. Quan grimpem per assolir un cim sembla que siguem més a prop del cel. Només grimpant s'arriba a la majoria dels cims del Pirineu central, inclosos els mítics tresmils. Al Pirineu català n'hi ha menys, i una bona part són assequibles a peu per itineraris normals, però hi ha altres rutes que requereixen grimpada fins i tot en sectors que no són d'alta muntanya, com a l'Albera o l'Alta Garrotxa, a més de serres exteriors del Prepirineu. Dominant la grimpada fàcil, superant passos puntuals de segon i de tercer grau, acostumant-nos a trams aeris i perdent la por, ens mourem sense problemes pels 50 itineraris que oferim del Pirineu català i la resta de la serralada.

Manel Figuera i Abadal Va néixer a Barcelona el 1957 i des del 1982 viu a Cerdanya. Coneix el Pirineu i les muntanyes catalanes, però també s'ha mogut per les del País Valencià, Sierra Nevada, el Sistema Bètic, el Sistema Ibèric, Gredos, Picos de Europa i la Serralada Cantàbrica, a més dels Alps, l'Atles del Marroc, Snowdonia (País de Gal·les), Còrsega, el Caucas i els Andes. És soci del Club Cerdanya-Pirineus i del 2012 al 2018 ha estat president de l'Associació Llibre del Pirineu. Treballa al Servei Comarcal de Català de la Cerdanya, del Consorci per a la Normalització Lingüística. És professor de primària, de català per a adults i corrector de textos. Escriu a les revistes Colors, de la Fundació ADIS de Puigcerdà, i Cadí-Pedraforca, de l'Editorial Gavarres. Igualment, col·labora en alguns mapes d'Alpina. És autor de més de 40 llibres, tant de literatura, d'estudis lingüístics sobre el parlar de Cerdanya i sobretot de guies d'excursions per Cerdanya, Andorra i el Pirineu català.