Sabíeu que hi ha persones que tenen dos ADN diferents? És cert que si utilitzem guants la policia no pot identificar-nos si cometem un delicte? És encertat creure que un incendi ha estat provocat quan es troben accelerants a l'escena del crim? Ens poden identificar per l'empremta d'una orella? Per què els caníbals no tenen llei? Com s'esbrina la marca d'un vehicle que ha fugit després d'un atropellament? Com se sap des de quin edifici han disparat a algú al mig del carrer? És legal presentar davant un jurat el resultat del polígraf o del detector de mentides? Pot ser una simple larva de mosca la prova que acusi un assassí? Sabíeu que les empremtes dactilars del DNI no poden ser consultades per presentar algú com a sospitós? Es pot saber l'edat d'un cadàver analitzant-ne l'interior de la calavera?... Heu vist milers de capítols de sèries policíaques al llarg de la vostra vida i heu llegit la crònica negra de centenars d'assassinats. Tots hem cregut en algun moment que podríem cometre un crim perfecte sense que ens descobrissin, en una mena de joc fictici. Però la realitat és una altra, els cossos policials disposen de mecanismes, actualment mols sofisticats, que fan que els delictes sense aclarir siguin ja una minoria dins l'estadística policial. En aquest llibre tindreu l'oportunitat de conèixer alguns dels detalls de la manera d'actuar de la nostra policia i del mateix FBI, o de la ficció del CSI. Lluny de pesats tecnicismes, l'autor ens duu amb un llenguatge planer i amb certa ironia a l'escena del crim. Recordem la frase preferida de l'autor: "si tens caspa no pots ser un assassí".