PER PRIMERA VEGADA EN CATALÀ LA POESIA DE JULIA HARTWIG. La poeta Julia Hartwig (1921-2017) ocupa un lloc principal en la literatura polonesa contemporània i forma part del grup dels grans mestres: Czes?aw Mi?osz, Wis?awa Szymborska, Tadeusz Ró?ewicz, Zbigniew Herbert, Miron Bia?oszewski... Resistent a tota mena de categoritzacions, defensa una posició pròpia, allunyada de corrents i modes, tot i el seu evident lligam amb la tradició. La seva poesia és una resposta contundent a visions uniformitzants del món i també als excessos subjectivistes i sentimentalistes. Hartwig du a terme una crònica i un retrat de la societat, sempre des d?una poesia plena de lirisme i d?imatges, on sovinteja una bona dosi d?ironia i d?humor al servei de la intel·ligència. En les seves obres subtils i depurades, de gran claredat expressiva, proliferen contradiccions reconciliades que oscil·len entre l?estranyesa i l?esperança. Com en el cas d?una falena als dits, desenvolupa els seus versos de manera onírica, amb delicades visions cosides per imatges juxtaposades amb fets concrets, històrics, naturals, artístics i biogràfics, evocats hàbilment. Contenen una maduresa intel·lectual i un coneixement de la riquesa del món en tots els seus aspectes foscos i brillants, i en la seva impossibilitat de reducció a una sola fórmula, avaluació o programa. Ha explorat com ningú abans a Polònia la versatilitat del poema en prosa, resultat, sens dubte, de les seves traduccions (Apollinaire, Rimbaud, Max Jacob...) i la seva intensa relació amb la literatura francesa, i gràcies també a les seves llarges estades a França i als Estats Units.FALENA Soc una falena de falena. La seva gran ombra quan ateny la lluna. I quan neix de la seva llum, inútilment de faula. Qui ha vist que cal vestir així un condemnat d?una sola nit? A les ales de la falena, hi ha inscrits els manaments de la nit. No els llegiràs en el vol, i els esborraràs si agafes una falena als dits. Però algú llegeix aquells símbols, l?ull misteriós pintat a les ales avisa algú i l?omple d?angoixa. Llençats al vent els papers de les falenes porten algunes noves. Una aranya enamorada fila per a ella de pressa un pavelló estiuenc de teranyina. Amb les ales la nit refreda els llavis ardents.