«Però l'horror davant d'aquella visió va barrar el pas de la llàstima.»

«En aquell mateix moment, a uns tres metres a l'esquerra del tren, vaig veure una bola de llum tan intensa que em vaig marejar i tot va quedar completament a les fosques. Era com si m'haguessin tapat els ulls amb un vel negre molt gruixut. Sentia xiscles, gemecs, veus que cridaven: "Surt!", "Fora del mig!", "Deixeu-me baixar!"

Al mateix temps, tots els passatgers van començar a sortir a batzegades dels vagons. Em van empènyer per l'andana fins a les vies de l'altra banda i vaig caure al damunt d'un cos tou que potser era el d'una dona. Un altre de molt pesat em va caure a sobre. Tenia gent amuntegada tant a la dreta com a l'esquerra.

"Prou, prou!", vaig cridar, i, just al mateix instant, un cap que tocava el meu també em va cridar a cau d'orella: "Pareu, pareu!"»