Des dels primers gargots fins a la construcció de relats, cartes, poemes, textos de tota mena, escriure ens permet desxifrar el món i transmetre el nostre propi món. Però escriure no és la transposició gràfica de l'oralitat i la impressió en directe del pensament, escriure ens obliga a fer present qui és absent, a projectar-nos vers el futur, ens obliga a posar-nos al lloc del lector i a dialogar-hi. Escriure ens ajuda a comprendre les raons del que ens passa i del que passa al nostre voltant, a organitzar els fets per convertir-los en esdeveniments. Escriure no és ajuntar lletres, és una manera de posar-se en joc, una disposició mental, un compromís, un acte que ens inscriu en un col·lectiu. Philippe Meirieu ens exhorta a crear situacions d'aprenentatge que permetin a l'infant descobrir per ell mateix la necessitat de l'escriptura "el joc de construcció més fabulós que s'ha inventat mai", i a acompanyar-lo en la tasca difícil d'adquirir les eines i les tècniques necessàries per expressar-se.