Una trobada fortuïta amb una mestra de primària propicia un diàleg sobre un recurs pedagògic de la primera infantesa: «la panera dels tresors». Una cistella que s'omple d'un reguitzell d'objectes que les criatures manipulen a plaer. Aquest atzar suggereix a l'autor la possibilitat, a la vellesa, d'omplir un recipient semblant amb les coses que han estat importants a la seva vida i que, de fet, suposaran uns autèntics catalitzadors de l'escriptura: un cabdell de llana, una ampolla de cava, una ràdio, un llapis, un cargol de mar, uns coberts, una corbata? Els objectes passen, doncs, a ser veritables subjectes atribuint-se un protagonisme inusitat en unes narracions que sempre tenen per objectiu propiciar alguna mena de reflexió suggestiva que porti el text més enllà de la peripècia personal i pugui interessar, sorprendre o, en el millor dels casos, colpir al lector.