«A la definició de família, l’Enciclopèdia Einaudi podria oferir aquest relat com a quadre de la situació actual en una capa significativa de la civilització occidental.» Italo Calvino«La literatura de Ginzburg ens convida a tornar-hi sovint […] N’estic enamorada.» Eva Piquer«En els seus textos, el que és superficial esdevé profund.» Francesc Serés«Res del que ens explica Natalia Ginzburg no ens és aliè. […] La lectura d’aquests relats deixa en el lector una felicitat trista, una desesperació optimista.» Flavia Company

Un retrat meravellós de les realitats familiars del segle XX Família i Burgesia són els dos relats llargs que formen aquest llibre que Natalia Ginzburg va escriure el 1977. En ells, l’autora es submergeix en un territori molt proper: el de les crisis familiars i els destins dibuixats per la fortuna, la desgràcia, casualitats capricioses i trobades inesperades, amors fràgils i aversions obstinades. Natalia Ginzburg segueix els arabescos d’aquestes vides imperfectes amb un estil depurat i líric, caracteritzat per la subtilesa, en un contrapunt submís però implacable que reinventa la música banal i terrible de la vida. Un cop més, Ginzburg demostra uns dots d’observació superbs i molt poc habituals. En la recerca deliberada de les coses petites hi trobem la grandesa de la seva literatura.

Natalia Ginzburg va néixer el 1916 a Palerm. La seva família es va traslladar a Torí; allà no va anar a escola, sinó que es va educar a casa. Durant tota la seva vida va ser una persona compromesa amb la resistència clandestina contra el feixisme. Un dels moments que van marcar la seva existència, de fet, va ser la mort del seu primer marit, Leone Ginzburg, a causa de les tortures de la policia. Ginzburg, de qui en va adoptar el cognom, va formar part, com Natalia, del grup d’intel·lectuals que va fundar la prestigiosa editorial italiana Einaudi. Natalia Ginzburg és un dels noms principals de la literatura italiana del segle XX. Entre les seves obres més destacades s’hi troben Les petites virtuts (1961) i Lèxic familiar (1963). Molt activa políticament i culturalment, va viure la postguerra, la pobresa, la fam i la persecució del feixisme. Va morir a Roma el 1991.