En Estudi de les humitats, Víctor Benavides Escrivà converteix l’arquitectura i les patologies d’una casa en metàfora d’una identitat col·lectiva en crisi. Els murs que degoten, les esquerdes i les eflorescències esdevenen correlat d’una memòria fràgil, d’uns vincles que es trenquen i d’un món que cada vegada se’ns mostra més inhabitable. Amb una veu poètica precisa i fonda, aquest llibre cus la intimitat familiar amb la història compartida, i fa de l’aigua —que tot ho impregna— una imatge de persistència i de resistència.