En l'inesperat comiat, pel traspàs del lletraferit Bernat Benavent, s'apleguen al tanatori un grapat d'amics i amigues. Per davant del cos present aniran desfilant per posar en clar, amb la veu del poeta finit, el passat, la memòria i el futur que s'esbrina en cada història que Bernat ens va desgranant. La constant de la deslleialtat manifesta d'uns personatges que han omplert la seua vida va lligant els relats fins a deixar un conjunt, a la vegada, trist i humorístic. Cap ni un, ni el mateix narrador, se salva de portar a dins seu l'ombra espessa d'un canalla camuflat. Només se'n salven, en dos capítols principals, els bons amics que el trànsit per aquest món li ha regalat de xamba, conformant així, també, un cant a la vera amistat que tots volem i idealitzem.