Massa sovint l’escolasticisme medieval s’ha presentat com un període d’influència aristotèlica. Se simplifica en excés quan es diu que Plató era principalment un teòleg, un expert en el regne diví, etern, immaterial i intel·ligible, un classificador dels ordres dels éssers angèlics i demoníacs, mentre que Aristòtil era un lògic i classificador de les formes d'argumentació.

És una mica tòpic repetir la màxima "Plató theologus, Aristoteles logicus". En realitat, però, el platonisme va perdurar en la filosofia medieval d’una manera força més sofisticada i eficaç. Aquest llibre d’Alfred Edward Taylor (1869-1945) és un clàssic que permet copsar el platonisme medieval amb més complexitat, alhora que mostra que si Aristòtil és el pare filosòfic del deisme naturalista, Plató ho és del teisme ètic.

En aquest breu treball, ens ofereix una introducció de conjunt succinta, clara i precisa de l’obra de cadascun dels tres grans filòsofs.