Una dona sola davant del mar. Un far ple de llibres. Descobrir que el darrer amor, el més profund i veritable, és amb la pròpia vida.

Una dona sola davant del mar. Un far ple de llibres. Descobrir que el darrer amor, el més profund i veritable, és amb la pròpia vida.

Montse Barderi signa la seva novel·la més lliure, desfermada i lírica: un relat radical sobre les dones que comencen a envellir i, lluny de renunciar a res, ho volen tot. Una història que parla d’identitat, cos, bellesa, amistat, llibres, sexe i miracles. I ens recorda que potser no cal una altra persona per sentir-se estimada. Potser només cal aprendre a parlar amb el mar.

I jo, mentrestant, incapaç de consolar-la, dibuixava cercles de llum sobre l’aigua. Estava enamorat d’una dona convencional, amb somnis de clixé, plena d’automenyspreu, inseguretats, debilitat, tristesa, i jo, com sempre, me la vaig estimar encara més per patètica, per innocent, per desorientada, per profunda i irremeiablement humana.

«L’amor de la Montse Barderi per la paraula ens fa enamorar, un cop més, de la seva escriptura!». Xavier Grasset, periodista

«Un llibre per bussejar per la teva pròpia vida, que et sacseja amb infinites onades d’ironia i d’esperança». Anna Pujadas, filòsofa, UAB