«El meu pare era jardiner. Ara és un jardí», escriu un home que vetlla el seu pare. Mentre passen els dies, se submergeix en un monòleg interior i evoca records de la seva infantesa, alhora que ens ofereix una crònica sobre una generació, la dels homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. El comiat del pare significa la desaparició d?ell com a fill i, per tant, de tot un món sencer. Magistral i agut, aquest llibre exposa la negociació dels fills amb el dol per la mort dels pares. Gueorgui Gospodínov retrata l?amor paternofilial en un text emotiu i preciós que reivindica l?acceptació del dolor i l?acolliment de la nostàlgia.Olga Tokarczuk ? «Gueorgui Gospodínov és únic. Ningú pot combinar el concepte de la intriga, aquesta imaginació meravellosa i una tècnica d?escriptura amb la perfecció amb què ho fa ell.» Dave Eggers ? «Un dels narradors més fascinants d?Europa.» Camilla Grudova ? «Gueorgui Gospodínov és un dels escriptors més interessants i innovadors d?aquest segle.» The Wall Street Journal ? «Gospodínov és un artista de la nostàlgia.» Inés Martín Rodrigo, El Periódico ? «Els seus llibres són tan inclassificables i difícils d?etiquetar que, per descriure?ls, només es pot dir que Gospodínov va néixer per escriure.»