Per què reben la denominació de «reial» entitats que promouen el negacionisme de la unitat de la segona llengua més parlada a l?Estat? Per què el Ministeri de Cultura separa l?edició de llibres en «català» i en «valencià»? Des de Madrid i, ara també, des del govern valencià presidit per Carlos Mazón amb suport dels ultradretans de Vox, promouen la unitat cultural amb la hispanidad i alhora el trencament de l?idioma compartit amb catalans, valencians, baleàrics i més grups. Potser és una casualitat? No ho sembla. Les llengües també són banderes, símbols. A Europa occidental, i al Regne d?Espanya, els conflictes polítics es canalitzen bàsicament per mitjà de lluites culturals. Aquest llibre analitza el conflicte lingüístic valencià tenint en compte una perspectiva comparada i des de diversos vessants: la construcció del castellà com a llengua hegemònica, l?oposició a Joan Fuster i al valencianisme durant el franquisme, la retòrica legitimadora de l?Himne Regional i el desenvolupament del secessionisme idiomàtic, amb atenció especial a l?oposició de l?ús del valencià i al discurs justificador de la castellanització. L?objectiu és mostrar que els grups poderosos tracten de mantenir el català en una posició de subordinació respecte del castellà. Malgrat això, molts a casa nostra no veuen la dominació simbòlica i fins i tot en participen. Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura és un assaig escrit de manera amena i fins i tot irònica, adreçat a tota mena de lectors interessats, no només valencians. Vicent Flor (València, 1971) és llicenciat en Ciències Polítiques i en Antropologia Social i Cultural i doctor en Sociologia. Gestor cultural i conservador del MuVIM, exercí durant més de quinze cursos de professor de sociologia de la Universitat de València i de 2015 a 2024 de director de la Institució Alfons el Magnànim. Ha publicat en Afers, a més de capítols de llibres, articles i ressenyes, els llibres Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana (2022, 2a edició), sobre el regionalisme anticatalanista valencià; Societat anònima. Els diners, el poder i la política (2015), sobre la societat valenciana en relació amb Espanya; Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats (2020), sobre l?esport i les identitats col·lectives, i ara Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura (2025). És també autor d?El carrer de baix (2022), Premi Joanot Martorell, una novel·la sobre l?amistat, la paternitat i els xiquets d?acollida.¿Por qué reciben la denominación de «real» entidades que promueven el negacionisme de la unidad de la segunda lengua más hablada en el Estado? ¿Por qué el Ministerio de Cultura separa la edición de libros en «catalán» y en «valenciano»? Desde Madrid y, ahora también, desde el gobierno valenciano presidido por Carlos Mazón con apoyo de los ultraderechistas de Vox, promueven la unidad cultural con la ?hispanidad? y a la vez la rotura del idioma compartido con catalanes, valencianos, baleáricos y más grupos. ¿Quizás es una casualidad? No lo parece. Las lenguas también son banderas, símbolos. En Europa occidental, y en el Reino de España, los conflictos políticos se canalizan básicamente por medio de luchas culturales. Este libro analiza el conflicto lingüístico valenciano teniendo en cuenta una perspectiva comparada y desde varias vertientes: la construcción del castellano como lengua hegemónica, la oposición a Joan Fuster y al valencianismo durante el franquismo, la retórica legitimadora del Himno Regional y el desarrollo del secesionismo idiomático, con atención especial a la oposición del uso del valenciano y al discurso justificador de la castellanización. El objetivo es mostrar que los grupos poderosos tratan de mantener el catalán en una posición de subordinación respecto del castellano. A pesar de esto, muchos en casa nuestra no ven la dominación simbólica e incluso participan. Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura es un ensayo escrito de manera amena e incluso irónica, dirigido a todo tipo de lectores interesados, no solo valencianos. Vicent Flor (València, 1971) es licenciado en Ciencias Políticas y en Antropología Social y Cultural y doctor en Sociología. Gestor cultural y conservador del MuVIM, ejerció durante más de quince cursos de profesor de sociología de la Universitat de València y de 2015 a 2024 de director de la Institución Alfons el Magnànim. Ha publicado en Afers, además de capítulos de libros, artículos y reseñas, los libros Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana (2022, 2ª edición), sobre el regionalismo anticatalanista valenciano; Societat anònima. Els diners, el poder i la política (2015), sobre la sociedad valenciana en relación con España; Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats (2020), sobre el deporte y las identidades colectivas, y ahora Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura (2025). Es también autor de El carrer de baix (2022), Premio Joanot Martorell, una novela sobre la amistad, la paternidad y los niños de acogida.