El costumisme és un moviment literari caracteritzat per la descripció tipificada de la realitat. S'expressa freqüentment a partir de narracions, generalment breus, que prenen com a referent la realitat més propera, la qual es descriu amb voluntat documental o testimonial. En aquest tipus de prosa, l'argument és mínim. De la mateixa manera, la psicologia particular dels personatges és secundària perquè interessa el seu grau de representativitat. Aquests solen ser tipificats i caricaturitzats, ja que, en moltes ocasions, un dels objectius d'aquest tipus de narrativa és la comicitat de les escenes que presenten. Ara bé, s'ha d'esmentar que, en moltes ocasions, els autors costumistes usaven el gènere per a deixar constància d'uns costums en vies d'extinció o ja desapareguts del tot. En certa manera, presenten una crítica als canvis socials provocats per la industrialització, si bé alguns autors el fan servir per a criticar injustícies socials, com és el cas del primer autor d'aquest gènere en català, Robert Robert (1830-1873). Miquel dels Sants Oliver usa un gènere que a la darrera dècada del segle XIX comença