«Pronunciem una metàfora, com a mínim, cada vint-i-cinc paraules. En un dia, gairebé nou mil. En un any, més de tres milions. En tota una vida, al voltant de tres-cents milions. Les metàfores, com l'univers, tendeixen a l'infinit. I no ens n'adonem fins que una interrupció en l'ordre natural de la comunicació ens fa sobtadament conscients que parlem amb metàfores».

Vivim entre metàfores i no ens n’adonem prou de l’arma que tenim entre mans. Perquè la metàfora no sols representa el món que és, sinó el que podem concebre. I, com a tal, pot donar vida, però també treure-la. Això les dones, carn sempre de metàfora, ho sabem bé.

Mar García Puig ens convida a emprendre un viatge lluminós entre les tenebres del llenguatge, allà on neixen les metàfores que condicionen els nostres murs, però també la nostra llibertat, amb un estil narratiu prodigiós que consolida l’autora com una de les grans veus de la nova generació literària actual.