Un homenatge a Mercè Rodoreda a través dels ulls de l'il·lustrador Bernat Cormand

En aquesta nova edició dels textos preciosos i enigmàtics que componen Viatges i flors hem volgut retre un homenatge a Mercè Rodoreda a través dels ulls de l'il·lustrador Bernat Cormand. Us proposem una nova lectura de la celebrada autora catalana. Els dos reculls de narracions de Viatges i flors han estat escrits en dues etapes i d'una manera molt diferent l'un de l'altre. Flors de debò va durar una eternitat i va ser escrit a Ginebra. Flors estranyes, insòlites, una flora bellíssima que a l'autora li anava esdevenint natural. Ara naixia una flor de debò, més endavant naixia una altra flor de debò. El recull no es va donar per enllestit fins al cap d'un parell d'anys i va ser tancat en un calaix. En canvi, Viatges a uns quants pobles va ser escrit a Romanyà de pressa i no fa gaire temps. Són misteris de la creació impossibles d'elucidar. D'aquestes narracions n'hi ha de patètiques, de divertides: totes, però, malgrat l'humor i tanta fantasia, reflecteixen la vida, la inutilitat de l'existència, la lluita per subsistir. Una fugida de la realitat —segons J. M. G. Le Clézio: «La réalité n'a pas tellement d'importance, ce qui compte, ce sont les mouvements venus de l'intérieur, les pulsations qui sortent du tréfonds»— és, sempre, un encarament de l'escriptor amb la seva realitat, és profunda. La impressió general que es desprèn d'aquest petit llibre és que al llarg d'aquestes narracions l'autora no ha trobat altra cosa que ella mateixa. En Flors de debò la seva passió per les flors amb tot el que hi ha d'essencial en les flors, en Viatges a uns quants pobles, que ha tret flors del calaix que eren tancades, la seva necessitat de fugir. En el fons del fons aquest llibre no és altra cosa que un somriure.