Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d’haver estat escrites amb màquina d’escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d’un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l’ofici». Vet aquí que La primera pedra (1 9 9 0), L’instint (1 9 9 2) i Sentimental (1 9 9 5)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d’una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d’una història aparentment senzilla el punt de partida d’un relat tan brillant com distintiu de l’autor.