Es de justicia epistémica recuperar y resignificar el trabajo de las primeras mujeres que se aproximaron a la psicología desde la filosofía, el magisterio o la medicina y que, aun tratando de ajustarse a las propuestas canónicas para encajar en el sistema, no obtuvieron el reconocimiento que merecían, sino un olvido total o parcial. Para mostrar una amplia panorámica, se presenta a varias pioneras de este ámbito procedentes de distintos contextos sociohistóricos -Latinoamérica, Estados Unidos, Europa y Japón, con especial atención a España- y también de diferentes corrientes psicológicas. Ha sido difícil escribir sus historias, pues muchas de ellas dejaron poca obra escrita o se perdieron como colaboradoras o ayudantes en los escritos de ellos. Hemos seguido las huellas de su memoria y hemos descubierto a mujeres valientes y comprometidas, guiadas en sus actuaciones por el altruismo, pues el nosotras se antepuso al yo. Muchas de ellas estuvieron próximas al feminismo, que ayudó a combatir el sexismo y la misoginia de las teorías psicológicas del momento. Concluimos descubriendo cómo todas ellas contribuyeron al desarrollo de una psicología más rigurosa, enfatizaron el papel de lo social en la explicación de las diferencias sexuales, fueron conscientes de los conflictos subjetivos de las mujeres de la época, apostaron por la interdisciplinariedad y contribuyeron a la transformación social desde los ámbitos aplicados o de reforma a los que tuvieron acceso. Por todo ello, son, por derecho, las coprotagonistas de la historia de la psicología.És de justícia epistèmica aprofundir en la resignificació de les primeres dones que es van aproximar a la psicologia des de la filosofia, el magisteri o la medicina i que, fins i tot tractant d'ajustar-se a les propostes canòniques per a encaixar en el sistema, no van rebre el reconeixement que mereixien, sinó un oblit total o parcial. Per a mostrar-ne una àmplia panoràmica, presentem pioneres de diferents contextos sociohistòrics -Llatinoamèrica, els Estats Units, Europa i el Japó, amb especial atenció a Espanya- i també de diferents corrents psicològics. Ha estat difícil escriure les seues històries, perquè moltes d'elles van deixar poca obra escrita o es van perdre com a col·laboradores o ajudants en els escrits d'ells. Hem seguit les petjades de la seua memòria i hem descobert dones valentes i compromeses, guiades en les seues actuacions per l'altruisme, perquè el nosaltres es va anteposar al jo. Moltes d'elles van estar pròximes al feminisme, que va ajudar a combatre el sexisme i la misogínia de les teories psicològiques del moment. Concloem descobrint que totes elles van contribuir al desenvolupament d'una psicologia més rigorosa, van emfatitzar el paper d'allò social en l'explicació de les diferències sexuals, van ser conscients dels conflictes subjectius de les dones de l'època, van apostar per la interdisciplinarietat i van contribuir a la transformació social des dels àmbits aplicats o de reforma als quals van tenir accés. Per tot això són, per dret, les coprotagonistes de la història de la psicologia.