Una gran majoria dels vint-i-un articles aplegats en el present volum, Verdaguer la va destinar a ser divulgada per mitjà de diferents tribunes periodístiques. Catorze els publica en vida, entre 1878 i 1901 i en cinc revistes, mentre que els set restants apareixen pòstumament, entre els quals dos de descoberts pels estudiosos anals del segle passat. El conjunt reuneix un seguit de cròniques de festes i de tradicions devotes, d’articles doctrinals, de reportatges de romeries, de rememoracions d'episodis autobiogràfics i de visions del món urbà. Des dels inicis de la seva trajectòria, l'activitat literària de Verdaguer i la difusió de la seva obra són indestriables de les col·laboracions a la premsa. L'escriptor hi acut amb dos tipus d'articles: els de col·laboració esporàdica o irregular (en prosa o en vers) i els que, concebuts per ser recollits en llibre, en constitueixen una mena d'avançament. Si, com afirma Joaquim Molas, Verdaguer va dur a terme, al llarg de la seva vida, «tres campanyes periodístiques», el present recull n'és una bona mostra.