A partir d’un seguit converses entre l’autor i la intèrpret, a casa seva, el lector assisteix al dibuix en forma de retrat impressionista de Marina Rossell. De la seva infantesa a pagès a la seva arribada a Barcelona amb setze anys. Les primeres feines, la descoberta de la gran ciutat. La consciència adquirida del do d’emocionar cantant. De la seva tenacitat com a artista. I també de la seva relació amb el sexe, amb Moustaki, amb unes quantes dones. Les vegades que s’ha enamorat. I de la seva família, els germans i els amics de l’ànima. Del gran èxit La Gavina. Per la seva memòria hi desfilen figures de la cultura com Josep Maria Espinàs, Laura Almerich, Josep Tero, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon, Teresa Rebull, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Montserrat Roig, Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany, Neus Català. Marina Rossell no s’assembla a ningú. En aquest retrat íntim que n’ha fet Albert Om això queda palès. Una artista única, una persona diferent.