L'Elzéard Bouffier, un pastor solitari que viu en una vall despoblada i àrida de laProvença. Bouffier dedica la seva vida a plantar arbres, un per un, amb paciènciai constància, transformant completament el paisatge al llarg dels anys. El desertes converteix en un bosc frondós, ple de vida, i la regió es torna habitable denou.El relat és una meditació sobre la paciència, la perseverança i l'efecte dels petitsgestos, i mostra com un home, amb constància i amor per la natura, pot canviarel món sense reconeixement ni recompensa. És un homenatge a la natura i a lacapacitat humana de crear vida i esperança.Un home solitari. Un paisatgedespoblat. Una vida dedicada a la paciència i a la natura.