La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s'ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre la qual s'aguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà d'aquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixa un component demoníac.Anna Punsoda reflexiona sobre la condició ambigua del desig: és qui fractura el subjecte de la modernitat, un subjecte lliure, autosuficient, capaç de mantenir a ratlla qualsevol passió alienadora; i, tanmateix, també és l'escletxa miraculosa per on reneix el que donàvem per mort. «Pensar les tensions sexuals per protegir el feble és un deure amb la persona i la història. Fer-ho sense matar el desig és un deure amb la vida, l'art i la gràcia del món», afirma l'autora.La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de la cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.Anna Punsoda (Barcelona, 1985) és llicenciada en periodisme per la Universitat Ramon Llull i en filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar el màster «Pensament i Estudis Clàssics». La mouen l'escriptura i la comprensió de les relacions personals des de la literatura i la història cultural i espiritual europees. Fa quinze anys que es dedica al periodisme cultural en diversos mitjans, com El País, el diari Ara, Nació Digital, Catalunya Ràdio, RAC1 o El Nacional, on va impulsar el suplement cultural La Llança. Entre els autors que ha traduït de l'alemany destaquen Rilke, Kafka i Panikkar. Amb la seva primera novel·la, Els llits dels altres (Amsterdam, 2018), va guanyar el premi Roc Boronat. Actualment és editora i col·laboradora de la revista Dialogal.A Fragmenta ha publicat "La luxúria" (2020), dins de la sèrie «Pecats capitals», i ha traduït parts del llibre "Fe, hermenèutica, paraula" (2016), un dels volums de l'Opera Omnia de Raimon Panikkar, i el llibre de Raimon Panikkar i Pinchas Lapide "¿Parlem del mateix Déu?" (2018).