Una nit, recordant els vells temps amb dos amics, Vladímir Petróvich rememora el seu primer amor. Amb setze anys, passa l'estiu a la finca dels pares, quan s'enamora apassionadament de la jove Zinaïda, de vint-i-un. No és l'únic, ja que els encants de la noia atreuen un eixam de pretendents, i la seva passió no corresposta aviat es transformarà en turment, tot i que desconeix qui és el seu rival principal. El primer amor és una mostra magistral del talent de Turguénev per plasmar les sinuositats de l'ànima humana, amb un retrat commovedor i poètic de l'amor adolescent, tan tendre, tan mal·leable, tan dolorós. Per a Turguénev l'amor era «una sensació que no hauria sabut anomenar, però que ho contenia tot: tristesa, alegria, pressentiment del futur, desig i por de la vida». «Per a mi Turguénev és el més gran escriptor de tots els temps.» (Ernest Hemingway)