Aquest llibre és, essencialment, un estudi sobre la narrativa de Llorenç Moyà (1916-1981), el qual ubica habitualment les novel·les curtes i els contes a Binissalem, gairebé sempre amb el topònim de Robines, el nom de l'antiga alqueria àrab en la qual s'emplaçà de la vila primigènia i que Moyà, atret pels mites i enamorat del seu poble natal, utilitza literàriament com una mena de sinònim poètic de Binissalem. Per això, Robines esdevé el mite de Llorenç Moyà per situar-hi les històries que expressen de manera simbòlica la manera que té de percebre el món que l'envolta. Així, El mite de Robines se centra en la narrativa en català, que consta de novel·les curtes i contes, tant l'editada com la inèdita (tres relats fins ara desconeguts), tot i tractar també la producció narrativa en castellà en els inicis literaris de Moyà, i la localització de Binissalem-Robines en la seva obra poètica i dramàtica.