Extremadura... Les grans deveses d'alzinars, els petits pobles blancs, els homes confiats i els animals útilsi pacífics que conviuen als camps i als carrers. La sorpresa de l'Extremadura quotidiana i desconeguda.Guadalupe amunt, la muntanya de les Villuercas i la vall del riu Ibor. Espinàs no ha fet el circuit turístic, sinó que ha caminat per 1'Extremadura que conserva vives les arrels populars.En el banc d 'una plaça, el vell Coscorro recita inesperadament al foraster versos picants. A Alía, trobaa 1'atzar les dones que assagen els cants de 1'Església i li demanen, divertides, si vol ser el seu representant. Sobre la terra d 'un camí solitari, el rastre vermell d 'un senglar mort i arrossegat de fa poc. Les dones que broden sense parar, a tant la peça. L'Extremadura real vista de prop, escoltada de prop. I explicada de prop, és a dir, amb la suggestió narrativa d 'un escriptor que converteix el lector en company de viatge, en còmplice de les observacions, de les reflexions, dels descobriments.