Una obra mestra ambientada en una societat distòpica, totalitària i dictatorial, que reflexiona sobre conceptes encara vigents com ara la censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta de llibertats individuals en benefici d'un suposat interès comú.

L'any 1984 Londres és una ciutat fosca en què la Policia del Pensament controla exhaustivament la vida dels ciutadans. Winston Smith és un peó d'aquest engranatge pervers i té com a objectiu reescriure la història per adaptar-la al que el Partit considera la versió oficial dels fets. Fins que un dia en Winston decideix qüestionar-se el sistema que els governa i els sotmet.

«No hi haurà lleialtat, llevat de la lleialtat al Partit. No hi haurà amor, llevat de l'amor pel Gran Germà. No hi haurà rialles, llevat de les rialles del triomf davant un enemic derrotat. No hi haurà art, ni literatura ni ciència. Quan siguem omnipotents ja no necessitarem la ciència. No hi haurà distinció entre la bellesa i la lletjor. No hi haurà curiositat ni alegria davant el curs de la vida. Tots els plaers antagònics seran destruïts».

George Orwell (Motihari, Índia, 1903 - Londres, 1950), que en realitat es deia Eric Arthur Blair, fou novel·lista, assagista brillant i mestre de periodistes. Va tenir una vida molt curta, que resumeix els somnis i els malsons del món occidental al segle XX. Va néixer a l'Índia britànica en el si d'una família de classe mitjana, va estudiar amb una beca en l'exclusiu col·legi d'Eton, va servir a la policia imperial a ultramar (Dies de Birmània, 1934), va tornar a Europa, on va viure força precàriament (Sense ni cinc a París i Londres, 1933), es va traslladar a l'Anglaterra rural i, allà, va comença a fer de mestre (La filla del clergue, 1935). Va escriure sobre la classe obrera anglesa i l'explotació (Keep the aspidistra flying, 1936; The road to Wigan Pier, 1937), va recollir la seva experiència de lluita contra el feixisme a la turbulenta Guerra Civil espanyola (Homenatge a Catalunya, 1938), va albirar, en la convalescència posterior, l'ensorrament del vell món (Coming up for air, 1939), va col·laborar amb la BBC durant la Segona Guerra Mundial, es va consagrar en el Tribune i l'Observer com un dels millors prosistes en llengua anglesa (entre l'extensa producció assagística, cal destacar The lion and the unicorn: socialism and the english genius, 1940), va mostrar en forma de faula les perversions del socialisme (La rebel·lió dels animals, 1945) i va arribar a anticipar nous models de societat burocràtica i hiperpolítica (1984, 1949). Tot i que va morir molt jove, avui dia encara se'l considera la consciència d'una generació i una de les veus més lúcides que s'han alçat contra tota mena de totalitarismes.