La publicació d'aquesta obra va significar creuar la frontera de l'èxit per a Christian Bobin, que maltrat això va continuar vivint allunyat del soroll mundà.

Un breu diari/assaig que reflexiona sobre la malatia de l'Alzheimer i s'acara al repte de parlar de la figura del malalt i la seva relació amb el seu món sense caure en el parany de confegir un text planyívol, tou. Al contrari, el llibre, escrit en fragments de to poètic, manté la concentració i la intensitat del relat, combinant la duresa i la tendresa de la vida al sanatori on el pare de l'autor era intern.