Des de l’Antiguitat mateixa, el desig viu en el vers. Hi ha pocs impulsos més humans i més poètics que la fam de la pell, que ha fet vessar mars de tinta i que ha jugat amb els capricis lingüístics, com si el cos fos un metrònom anàrquic i la paraula la transcripció del seu ritme.En l’idil·li líric que teniu entre mans, dotze poetes encenen la pàgina. El resultat és una coral de veus que experimenten amb la llengua de la mateixa manera que ho fan amb el desig, amb la llibertat que l’un i l’altra exigeixen. Que aquests versos us facin cremar amb l’única piromania que ens eleva: la de la carn.