Diuen que l’adolescencia es l’edat dels descobriments i de l’angoixa. En Max ho sap be aixo. Amb catorze anys acaba de veure com la seva vida fa un gir inesperat: al seu pare li han encarregat la reforma d’un far en un illa remota i durant uns mesos tota la famíliaás’instal·laràáallà.

Just ara que en Max començava a tenir amics a l’institut —tot i que una part de la classe s’havia encarregat de fer-li coneixer una paraula que el tortura,ábody shaming—, just ara que havia començat una relació especial amb una noia —tot i que encara no li havien posat nom al que sentien l’un per l’altra—,ájust araáho ha de deixar tot i començar una nova vidaáque ningú li ha consultat si volia.á

Pero en Max encara no sap que l’adolescencia tambe es l’edat del primer amor, el mes intens, el que marcaáper sempre mes. I que, quan es necessari, l’amor mou muntanyes, travessa continents, oceans si cal, i troba a qui cal trobar.á