És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d'Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per l'autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en xarxes, que es basen en plantejaments tan extrems com falsos del cànon historiogràfic espanyol. D'altra banda, hi ha qui afirma que Cervantes, Colom, Marco Polo i el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d'Or de les lletres castellanes va ser escrit en català, però una sistemàtica censura bastida per Castella s'hauria encarregat d'esborrar la petjada catalana. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, tant des de l'espanyolisme com des de l'Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu, contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.