A La remor, tan salada s?hi troben, d?entrada i per cloure, les remors incessants d?un baix continu: la pugna pel com dir i la batalla amb la bèstia, o com poder-se protegir?amb quina paraula!?del so constant del pas del temps. Entremig hi ha tot allò que queda sota la pell: del cap als peus, les venes obertes pel remugar de les entranyes.Marta Jorba (Barcelona, 1985) és de Sant Esteve Sesrovires i viu a Barcelona. És professora agregada Serra Húnter i investigadora en filosofia de la ment i teoria feminista a la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat la seva recerca en revistes especialitzades i ha co-editat diversos llibres, entre els quals destaquen Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència (Pol·len Edicions, 2017).
Lesen Sie mehr