Per què Arendt menteix sobre com es va alliberar de la Gestapo? Com és que cita el Nou testament i no les fonts jueves, que eren les que tenia intel·lectualment més a mà? Per primer cop un assaig revela de manera explícita i concreta el pòsit jueu sobre el qual Hannah Arendt va bastir tota la seva obra. Tessa Calders i Artís, presidenta de l'Institut Món Juïc i durant prop de quaranta anys professora d'Hebreu i judaisme a la Universitat de Barcelona, desgrana en aquest llibre com Arendt fa brillar el seu discurs sobre la base del dileg intel·lectual implícit amb pensadors jueus de tots els temps; tant si parla de la revolució americana, de la importncia de l'acció, o de la memòria com a element clau per evitar els errors del passat. El llibre fa aflorar tots els tripijocs que s'empesca Arendt per entrar i sortir de l'ombra de la seva judeïtat, amb totes les provocacions i contradiccions que se'n deriven. Què hi ha, a la base d'aquest joc? Calders desmenteix tòpics, i amb la seva mirada profunda i no ortodoxa il·lumina buits i ens obliga a repensar una de les figures intel·lectuals més escpoles i fascinants del segle XX.