La consciència disposa de dues maneres de representar-se al món. L’una, directa, a través de la qual la cosa mateixa sembla que es presenta a l’esperit, com en el cas de la percepció o de la simple sensació. L’altra, indirecta, quan, per la raó que sigui, la cosa no pot presentar-se “en carn i os” a la sensibilitat. […] Entre aquests casos de consciència indirecta, l’objecte es representa a la sensibilitat mitjançant una imatge.» Així s’obre "La imaginació simbòlica", el volum en què Gilbert Durand aprofundeix en els problemes interpretatius del símbol i observa el procés d’exclusió a què el pensament cientista occidental l’ha sotmès. L’obra es detura, també, en l’ambigüitat fonamental que el símbol presenta: no només pel doble sentit que revesteix —l’un, concret, propi; l’altre, al·lusiu, figurat—, sinó també perquè, en classificar-los, els símbols ens revelen els «règims» antagònics i, tanmateix, complementaris amb els quals s’endrecen les imatges. L’essència dialèctica del símbol es manifesta en molts plans, i Durand els examina en diàleg amb Freud, Jung, Cassirer, Corbin, Eliade, Bachelard, Lévi-Strauss i altres, per concloure que el símbol es desplega al llarg del progrés de la cultura humana. La seva recerca i coherència intel·lectual va fer cada vegada més patent les concomitàncies de la seva obra amb àmbits en aparença tan dissemblants com la física de partícules, la neurociència o l’espiritualitat.

Gilbert Durand (Chambèri, 1921 – Rumilly, 2012) és un filòsof i antropòleg, va ser professor de la Universitat de Grenoble. Deixeble de Gaston Bachelard, i marcat també per les obres d’Henri Corbin i Mircea Eliade, el 1966 va fundar el Centre de Recherches sur l’Imaginaire, on va desenvolupar un innovador enfocament mitològic i arquetípic de la imaginació creadora, amb aplicacions en els camps de l’estètica, la iconologia, la iconografia i la crítica literària. Va ser col·laborador assidu del Cercle d’Eranos, on va pronunciar una sèrie de conferències recollides i editades per Alain Verjat ("La crisis espiritual en Occidente. Las conferencias de Eranos", Siruela, 2011). Algunes de les seves obres són "Les structures anthropologiques de l’imaginaire" (Dunod, 1960), "Beaux-arts et archétypes. La religion de l’art" (Presses Universitaires de France, 1989), "Introduction à la mythodologie. Mythes et sociétés" (Albin Michel, 1996) i "La imaginació simbòlica" (1964), el primer llibre de Durand que es publica en català, a Fragmenta.