"Estranya sort, el bell llibre de Raimon Àvila que el lector té ales mans, ens parla de l'experiència transcendental de l'amori de la ferida. (Perquè molt sovint la ferida sembla la signaturade l'obra de l'amor.) Però, per damunt d'això, per sobred'aquesta geografia temàtica, el llibre reflecteix amb unasensibilitat exquisida l'obra del pas del temps. Tot el llibre deRaimon Àvila m'ha produït pau. No sé si es pot considerar queles seves paraules són portadores d'esperança, però, com amínim, alleugen el dolor de viure en plenitud de la consciència.Benvinguda poesia, que, amb la seva bella fesomia, ens famés lleus els pensaments i les tribulacions!"(Del pròleg de Jordi Llavina)