Teniu a les mans una nova fita en la celebrada trajectòria poètica de Feliu Formosa. _El temps sofert_ conté dos llibres: el fulgor poètic de _Sovint el somni_ i la recomposició existencial dels _Haikus de convalescència_. D'una banda, una vintena de poemes lluminosos que són una festa de la imaginació literària i, de l'altra, una _suite_ de trenta-cinc haikus magistrals, amb el relat d'un conflicte moral carregat d'humanitat. Així, _El temps sofert_ esdevé, alhora, un sol llibre sobre la vida i sobre la capacitat ?o sobre la necessitat ineludible? de resistir. L'adjectiu 'sofert' autoritza dues hipòtesis, però sobretot posa al damunt de la taula la tercera opció: fer indissociables l'_haver sofert_ i el _ser sofert_. És la moral del coratge, però no la del coratge cec, sinó la de la valentia de qui gosa combatre per reconstruir ?sense autoenganys? una enteresa fràgil. Valentia, i bellesa.