Per al "flâneur" perfecte, per a l'observador apassionat, és un goig immens buscar el domicili en la massa, movedissa, fugissera i infinita. Ser fora de casa i sentir-se a casa a tot arreu; veure el món, ser al centre del món, i continuar amagat del món, són alguns dels plaers menors d'aquests esperits independents, apassionats i imparcials, que la llengua només arriba a definir amb poca gràcia.

Charles Baudelaire (París, 1821 – 1867) crea una obra que és el París de la seva època; una ciutat que, segons ell, representa tot allò a què s’enfronta l’home modern. El brogit de la vida urbana —que el repugna i l’atrau alhora— és l’escenari d’on extreu la inspiració per als seus poemes i assajos. Baudelaire és el gran pioner de la poesia en prosa i, amb permís de Poe, de la figura del "flâneur" literari. A Editorial Flâneur el venerem.

«La modernitat és transitòria, fugissera, contingent, la meitat de l’art, i l’altra meitat és allò etern i immutable.»  (Charles Baudelaire, "El pintor de la vida moderna")