Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià fou la primera temptativa de Verdaguer de construir un poema llarg i, doncs, el punt de partida de la millor èpica del segle XIX català. Redactat als 17-18 anys, el poema, que narra la conversió i martiri dels antics patrons de la ciutat de Vic, Llucià i Marcià, reflecteix els models neoclàssics apresos a les classes de Retòrica del Seminari i revela les qualitats d'un joveníssim autor que emprenia un projecte de gran ambició i apuntava solucions lingüístiques i poètiques innovadores. Així ho intuí Milà i Fontanals, i també el grup d'amics vigatans del poeta que li publicaren el poema el 1865.