Després de Marcel Duchamp, Andy Warhol i Joseph Beuys -un dient que tot pot ser art, l'altre afirmant que tots som artistes, altre que el mateix artista és l'obra d'art, uns i altres convençuts de que és art allò que diuen que ho és- després de tot això el panorama artístic ha canviat. Sens dubte que tots els tractats d'estètica al llarg de la història, expressats per artistes i filòsofs, han estat arraconats i que s'obre un nou món. La bibliografia internacional ha insistit amb centenars d'articles i desenes d'obres per si cal, o no, recolzar aquest radical i insòlit canvi, que ha obtingut que en els espais artístics es presentin vaques putrefactes, sexe explícit i merda d'artista.Entre nosaltres s'ha parlat poc d'aquests nous plantejaments. Aquí, Francesc Miralles, el crític d'art més incisiu dels últims temps, s'apropa de manera aguda i irònica a aquest apassionant tema.