Durant el segle XIX i començaments del XX, la literatura valenciana assisteix a un èxit progressiu del tema regional. D'entrada, el moviment costumista és el primer que du al paper l'interés pels rituals i costums populars, per la idiosincràsia de les classes treballadores. Ja a finals del mateix segle, autors notables com Llombart, Llorente o Blasco Ibáñez segueixen el mateix solc, alguns d'ells llegint la valenciania en una clau més lírica i essencialista. El resultat serà la popularització de tota una sèrie de clixés (la barraca, les falles, l'horta fèrtil...) que faran una fortuna indubtable en l'imaginari col·lectiu. El present estudi mira de reconstruir el procés pel qual diferents escriptors, des de diferents localitzacions i ideologies, contribuïren a modelar l'imaginari simbòlic valencià a través de la literatura. Lluny de limitar-se sols a l'anàlisi d'una certa identitat prototípica, aquest treball comprén les contribucions d'autors d'Alacant, Castelló, Elx i Oriola, entre altres poblacions, i mira d'esbrinar per què la nostra identitat pren, des del primer moment, un caràcter invertebrat i plurifocal.