Biografia de la fam és un llibre clarament autobiogràfic i, sobretot, una apologia encomanadissa de la gana. Tot i haver patit anorèxia durant dos anys, Nothomb ens explica la seva vida a través de la fam, i reivindica la voracitat i la golafreria en molts camps: fam de llengües, de llibres, d'alcohol, de xocolata, ànsia de bellesa i de descobriments sense fi. Amélie Nothomb té una 'gana absoluta', un desig mai satisfet que sembla no esgotarse i que ens descriu en totes les seves formes, des de l'èxtasi fins a l'horror, amb dolor, amor, humor i lucidesa, mentre desdibuixa la complicada paradoxa de l'existència. Biografia de la fam és segurament el llibre més sincer i honest sobre la seva infància, que Amélie Nothomb ja evocava a Metafísica dels tubs i Un sabotatge amorós, prolegòmens de l'extraordinària experiència d' Estupor i tremolors.