En el París febril i enlluernador del Segon Imperi tothom parla de Naná, el nou estel del Teatre de Varietats. El seu atractiu és irresistible, la seva ambició, enorme, però més enllà de la lluentor de la vida mundana s'oculten també la misèria, el sofriment i les tragèdies personals. Símbol de la decadència de la França de la seva època, Naná és també el prototip de la dona fatal i de la cortesana sense escrúpols sentimentals.