La present edició de l'Ètica de Spinoza en la traducció del gran poeta Manuel Machado és el fruit d'una minuciosa revisió del text. Per a això s'ha tingut en compte l'edició històrica de 1913 que recull l'editorial Porrúa de Mèxic (1977/1981), la qual s'ha contrastat amb la versió francesa de Charles Appuhn (1906) en la qual es basa la de Machado, i també amb el text original en llatí. A més s'han consultat, quan era el cas, les versions a la nostra llengua, directes del llatí, d'Oscar Cohan (1958), Vidal Peña (1987), Atilano Domínguez (2000) i Gustavo Sidwell (2007). Hi ha alguns aspectes en el Pròleg de l'editor que calen assenyalar: el suggeriment de traduir Mens per Ment, la qual cosa és més natural que traduir per Ànima, com ha estat habitual en les edicions a l'espanyol, incloent aquesta traducció; el nou enfocament de la paradoxa del temps i l'eternitat a la llum del concepte spinozista de Déu o la Naturalesa; i l'exposició entorn de la vida afectiva i l'experiència de la beatitud. Benedictus de Spinoza o Baruch de Spinoza neix i mor a Holanda (1632-1677). Criat en el si d'una família jueva sefardí procedent de la península ibèrica, es dedica a polir lents i a escriure una molt singular proposta de pensament. L'Ètica demostrada segons l'ordre geomètric és la seva obra magna i un dels pilars de l'experiència filosòfica. Amb aquesta obra seva la filosofia occidental obre una finestra indeleble per la qual la llum de l'enteniment es recull en la multitud de la seva serena i intacta lluminositat, a la manera d'una pintura del seu compatriota Vermeer, o del filòsof de Rembrandt. Sobre ell va escriure Jorge Luis Borges aquests versos memorables: «Boira d'or, / l'occident il·lumina / La finestra. / L'assidu manuscrit / Espera, ja carregat d'infinit. / Algú construeix a Déu en la penombra. / Un home engendra a Déu. [...] El més pròdig amor li va ser atorgat, / L'amor que no espera ser estimat». Francisco José Ramos és autor d'una reconeguda obra filosòfica en tres volums titulada Estètica del pensament (1998-2008), la qual contínua amb el llibre La significació del llenguatge poètic (2012). També és autor d'una obra poètica que s'inicia amb el poemari Cronografías (1982) i desemboca en el llibre-poema titulat Erothema (2017). Ha realitzat i publicat destacats estudis monogràfics entorn de Nietzsche, Spinoza, Eihei Dogen, el budisme, la poesia, el psicoanàlisi, la filosofia antiga i el pensament contemporani. És doctor en Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, ha estat Catedràtic d'Humanitats i Filosofia a la Universitat de Puerto Rico, així com professor convidat, conferenciant i investigador a Amèrica, Europa i Àsia. És membre numerari de l'Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua Espanyola i corresponent de la Real Acadèmia Espanyola.