Aquest llibre comença assegurant que el primer enregistrament de veu que es coneix és la de Walt Whitman recitant, l'any 1890, el seu poema America. Abans d'aquesta data, i sense registres sonors disponibles, no tenim ni idea de com sonava la parla. Si sentíssim avui a un romà del segle I dir rosae potser sentiríem alguna cosa semblat al rugit d'un tigre o el so d'una màquina. I és que totes la coses tenen la seva 'línia any zero', el lloc més enllà del com ho inventem tot: aquí comença la ficció. I aquest llibre acaba desplegant tota una teoria alternativa sobre què és un producte artístic i què és una màquina i un organisme, produint així noves accepcions als conceptes 'natural' i 'artificial'. Entre mitjanes, i per un camí teixit amb una personalísima xarxa de metàfores que aúnan el poètic i el científic, veurem passar coses com una aeronàutica interpretació de l'Àngel de la Història benjaminiano, o el perquè de la identitat d'Occident -forjada en la idea del viatge i en la construcció de 'l'altre'-, o pàgines que llançaran nova llum a les arts contemporànies -especialment al apropiacionismo-, o sabrem què significa avui la fragmentació i el soroll en la comunicació. D'un disc de New Order al cavall que Nietzsche va abraçar a Torí, del cinema de Chris Marker a Lady Gaga, de les teories de sistemes complexos als Durmientes de Efeso, de la mitologia del romanticisme a la no menys impossible mitologia pop, o del perquè del recent col·lapse econòmic mundial al 'Blues del Bosó de Higgs' que va cantar Nick Cavi, tot ve en aquest llibre a resignificar nostra quotidianitat. Teoria general de les escombraries fonamenta el seu principi en què no elaborem arts i ciències a través de l'excel·lència sinó utilitzant les escombraries passades, els residus que sense voler ens van deixar uns altres. Un llibre que planteja una molt original ontologia i epistemologia de la nostra contemporaneïtat: en els residus del nostre present es troben els gens culturals del futur proper