Ha passat un lustre des que Raúl Garrido, el director acaronat del cinema espanyol, va rodar la seva última pel·lícula. Cinc anys des que va tocar fons i totes les portes se li van tancar. Cinc anys des que la seva vida va ser comentada, disseccionada i jutjada per la premsa groga.
Ara ha tornat a escena per rodar una sèrie. Una de categoria B, o fins i tot C o D, si és que això existeix. Té com a protagonistes a una vella glòria del cinema, més preocupada pel seu aspecte que per la qualitat de la seva interpretació, i a un actor desconegut i inexpert, molt més jove que ella, alguna cosa que a l'actriu li senti fatal. A això cal afegir un productor que ho vigila perquè no torni a caure en «antics vicis» i personal de rodatge insuficient.
Però en realitat, gens d'això seria un problema per a Raúl si el seu cap no s'hagués obstinat a contractar una nova script. Una que ho fa sortir de polleguera. Que mai diu la veritat. Que té idees pròpies i massa imaginació. I que ho torna boig. En tots els sentits.