50 pals no és una biografia, perquè les biografies fan olor de mort, diu Pau Donés. Així que si hi ha manera algun d'entendre aquest llibre és com una reflexió, una xerrada amistosa que s'allarga fins a la matinada i en la qual Pau adona dels seus millors moments, però també dels pitjors. Del suïcidi d'una mare, del fracàs amorós, d'una carrera amb alts i baixos que quan de sobte repunta queda interrompuda per un diagnòstic atroç, càncer de còlon. Però no és aquest lloc per a laments ni per a la malenconia. Perquè aquest és un llibre optimista, com la música de Xarop de bastó, com la filosofia que regeix la vida de Pau. Est és un llibre tendre, honest, divertit i àcid, fins i tot. I emotiu. Una resposta a totes les preguntes que tants periodistes mai li van fer o que si li van fer no va voler respondre i que ara, davant la perspectiva d'una nova vida, s'ha proposat escriure