«Em dic Cristina i he sortit a buscar als meus morts. Caminant. Buscar als meus morts per no matar-me jo. Per viure? No estic segura. Convocar-los, dialogar amb els meus morts.» La protagonista d'aquest llibre, que no per casualitat es diu com l'autora, emprèn un viatge ?físic i íntim? a la recerca dels secrets del passat familiar i de la seva pròpia identidad.la recerca portarà a Cristina a tirar del fil de les històries de diverses generacions, a descobrir desaparicions, fugides i morts, ferides que mai van cicatritzar. Un dels majors silencis que l'envolten és el que concerneix a alguns fets succeïts durant la Guerra Civil: un afusellament a Saragossa, algú que va morir en lloc d'un altre, un alferes d'origen mexicà que va presenciar aquest acte bàrbar, dues persones de bàndols contraris que van acabar unides en la postguerra... Però aquesta immersió en els secrets familiars va molt més lluny i porta a altres períodes, als anys vint, a la guerra d'Àfrica, a Mèxic, a embolics de faldilles, a nens que van ser criats en un internat...Aquest llibre singularísimo i fascinant està escrit a cavall entre la crònica i la novel·la, de manera que la ficció ajuda a il·luminar, a desvetllar aquelles zones d'ombra fins a les quals la protagonista no aconsegueix accedir a través de les seves indagacions, dels documents escrits que descobreix i els testimoniatges que aconsegueix escoltar.Fallaràs ens proposa una narració que va més enllà dels trillats tòpics sobre la Guerra Civil i que, a través de les petites històries, retrata l'evolució política i sociològica d'un país. Aquesta és una novel·la que conté moltes novel·les, una saga familiar sobre fets reals que semblen dignes d'una ficció i una indagació en la qual la ficció ajuda a explicar la realitat. Una obra que parla de traïcions, desenganys i violència, però també de bondat, resistència i esperança.