En ple estiu del 1950 zinc noies adolescents internis en un col·legi de monges juguen MITJA VIDA ajuntis per última vegada a «Acció o Veritat» o, com dobles eles en diuen, el joc dels penyores. Dues, els bessones Viñó, estan a punt de començar una nova vida, plena d'interrogants, lluny d'allà. L'ocasió és especial i ho saben, però cap d'dobles eles espera que aquesta nit és converteixi en un punt d'inflexió per a algú més i que sense ni tan sols imaginar-ho acabi marcant el seu camí per sempre. A través dels vinyes de zinc amistis al llarg de trenta anys, Mitja vida retrata una generació de dons que van haver de construir els seus destins a l'Espanya de la dictadura i la Transició, en un moment en què la hipocresia d'aquells que volien mantenir els formis a qualsevol preu és va enfrontar amb noves mirades sobre l'amistat, l'amor i la llibertat. Un relat eloqüent i vital sobre com ens afecta el pas del temps, sobre el pes de la culpa i la importància del perdó. Li vaig dir que no la podia perdonar i que tot allò que m'havia explicat fent veure que estava penedida no em servia de cap de bestiar. Que ningú pot perdonar en nom d'un altre, així que amb el Vicenç hauria d'arreglar-ho d'una altra manera. Que el perdó no és un intercanvi, sinó un do. Un do que és dóna de franc i que no te cap lògica, per això ningú no pot comprar-el. Si és comprés, li vaig dir, deixaria de ser autèntic perdó i esdevindria una altra cosa. Aquesta és la raó, vaig dir-li, per la qual no estava en la meva mà fer allò que ella volia. Només podia oferir-li la meva compassió o, encara millor, el meu oblit.