Cap país està tan lluny com para no visitar-ho. Aquesta és la filosofia d'Andrés. Fa tres anys va fugir de la seva casa, la seva família i el seu país, i des de llavors recorre el món sense cap pla excepte el seu propi antull. Gairebé ha aconseguit esborrar de la memòria a qui no vol recordar. Fins que un matí, després d'una nit especialment descontrolada, rep una trucada que donarà un gir radical a la seva vida i li obligarà a tornar on no vol tornar. El seu oncle Caleb ha sofert un accident i no pinta gens bé. Andrés no té un altre remei que tornar al poble que va abandonar sumit en el dolor i quedar-se allí per un temps que se li antoja etern. Allí descobreix que el seu millor amic de la infància ha ocupat el seu lloc. Fa el seu treball, s'ha convertit a la mà dreta del seu oncle i és l'inseparable company del seu exnovia, Paula. I a Andrés tot això li sembla meravellós. Odia treballar en el camp, i tampoc li importa molt que Caleb solament tingui bones paraules per al seu antic amic (aquest al que va a partir la cara quan es creui en el seu camí) i per descomptat, li sembla estupend que estigui tan unit a Paula, aquesta guineu que li va destrossar la vida i a la qual no aconsegueix oblidar.