La immensa producció novel·lística de Émile Zola (1840-1902) ha desplaçat tradicionalment a un segon pla la rellevància de la seva obra narrativa breu, menys copiosa, però no per això d'inferior qualitat literària. En els últims anys, no obstant això, aquest panorama ha canviat amb la merescuda revaloració dels seus contes i relats. La selecció d'aquesta petita antologia no obeeix a lleis azarosas ni capritxos editorials, sinó a criteris literaris que tenen el seu primer punt de trobada en el marc del Missatger d'Europa, prestigiosa revista russa amb la qual Zola va col·laborar regularment entre 1875 i 1880. Com precisen en el seu postfacio els traductors (Gonzalo Gómez Montoro i Rubén Puixant Corbalán), en alguns casos els textos no havien tornat a traduir-se a l'espanyol des de feia més d'un segle.