SOLIDESA   Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d'algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? Fulles desfetes ens precintin la cara com motlles tous de màscares o cúpules de benes. Podem aturar aquest riu, la seva pressa. Tenim un cos impermeable i fonaments en algun sot que vàrem excavar quan érem nens. Som el camí. Per sobre nostre hi han passat totes els rodes i tots els fems.